miércoles, 20 de diciembre de 2006

Si escribir es derramarse...


también se derraman las lágrimas, sobre todo después de estos días.... Muestras exageradas de cariño con mis K11 poppies, El cumple de Alba con G306 &Cia, y la Cena de Cap d'any con Sas Maris y los Médicos, con amigo invisible included!
Pues eso... que ya sé que suena a space, pero es que hoy me siento así, y esta bitácora va de esto, de sentimientos...

Això nois/es vilatans i ex-vilatans, que us trobo moltissim a faltar ja, que la vida no és el mateix sense vosaltres, i que ara m'encantaria poguer caminant aquests passadissos plens de merdes de gat per parlar una mica...

Ara és el moment de trobarn's a faltar, de pensar en lo trist que es la vida sense aquests llaços formats, és a dir, trobar les velles amistats i no deixar-les morir, perque seria molt llech

No hay comentarios:

Publicar un comentario